Verificabilitat i falsabilitat - Karl Popper

Karl Raimund Popper ( Viena, Imperi austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994 ) fou un dels més importants filòsofs i sociòlegs del segle XX.
En aquest fragment, Karl Popper explica la seva concepció de ciència. Primerament diu que un sistema ha de poder ser falsat i que a més ha de poder ser refutat. Si aquestes dues condicions no es realitzen no es pot considerar un enunciat científic. 
Tot i que l'enunciat compleixi aquestes condicions no vol dir que sigui necessàriament científic.

Com a títol proposo: “Sistema dels enunciats científics”

Popper expressa les principals pautes de la ciència. Desenvolupa dues idees al llarg del text repetint el mateix però amb diferents exemples. L'autor vol canviar l'opinió a través d'un seguit d'afirmacions i exposicions d'arguments . A l'última part realitza una conclusió de com s’hauria de fer o més bé indica les formes de no fer-ho descartant totes les altres i deixant la seva com a l'única vàlida.

Aquest fragment és falsacionista. Popper critica l'inductivisme perquè exposa la idea de que no es vàlid extreure enunciats universals a partir d'uns particulars.

Realitat virtual - Javier Bustamante

Aquest text pertany a Javier Bustamante Donas. Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

En aquest fragment, l'autor fa referència a un concepte conegut com a realitat virtual. Aquesta és el conjunt de percepcions i sensacions generades amb l'ajuda d'un suport tècnic.

Primerament es diu que els avenços tecnològics han permès construir una realitat virtual existent, es a dir, capaç de transformar aquesta virtualitat en vivència. Deixant l'àmbit d'entreteniment.

Aquesta vivència fa que es porti a terme una percepció de sentiments molt forts. Fins a tal punt que la realitat virtual arriba a imposar-se sobre la realitat empírica.

També es diu que la realitat virtual crea un nou entorn. Això és refutat amb la televisió, que provoca sensacions i sentiments mitjançant series, programes... 

L'última part del text presenta les conseqüències d'aquesta realitat simulada com la no diferenciació d'allò físic i allò fictici.

Com a conclusió, podríem dir que un mitjà tecnològic fa que percebem la realitat virtual com a real, això es degut a que provoca sensacions i sentiments.


Aquí us deixo dos vídeos sobre la influència de la realitat virtual en les persones i en la societat. El primer és un curtmetratge guanyador del 1º premi del III Certamen Jove de Cinema Instantani de Valladolid. I el segon, realitzat per Bruce Branit, és un clip futurista en el que es mostra la interacció d'un home real amb la realitat virtual. 

Definicions - Tema 1

1-Saber vulgar: Saber que s’ocupa del què però no del perquè. Es funda en l'experiència de la vida quotidiana. 

2-Saber científic: Saber que es preocupa del què però també del perquè. Busca l'organització sistemàtica del coneixement. És rigorós i crític.


3-Tècnica: Aplicació del saber científic. Aquesta proposa reptes a la ciència.

4-Ciència ( definició moderna ) : Organitzar i determinar les seves característiques específiques i dissenyar un mètode propi. És basa en la experimentació i materialització.

5-Mètode: Manera científica de pensar o d’actuar per tal d’ aconseguir un fi. Previàment palnificada i orientada per aconseguir aquest fi.

6-Experiment: Conjunt d’activitats convenientment planificades i ordenades amb ajuda de la matematització.

7-Sil•logisme: Entès també com a deducció. Consisteix en posar certes premises i d'aquesta derivar-ne una conclusió totalment diferent.

8-Inducció incompleta: Consisteix en una sèrie de comprovacions incomplertes basades en comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles.

9-Hipòtesi : Suposició provisional que encara no ha estat verificada.

10-Llei: Enunciat universal que expresa el comportament o la relació que mantenen uns fets concrets de manera regular i variable.

11-Verificació: Quan els fets observats concorden amb els fets deduïts en la hipòtesi.

12-Comprensió: Consisteix a captar el sentit d'un esdeveniment, per això ens cal situar-se dins dels fets.

13-Mite: Fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos.

14-Mètode empirico-racional: Propi d' Aristòtil, tracta sobre l’experiència física i l’enteniment, aquesta pretén conèixer el que és comú, universal i necessària per tots els éssers. Combina sentit i raó.


15-Racionalisme clàssic: Afirma la primacia de la raó sobre l’experiència i a la vegada defensa idees innates.

16-Joc de llenguatge: Les diferents maneres d’utilitzar el llenguatge i descriure situacions comunicatives.

17-Revolució copernicana del coneixement: Transformació que té com a conseqüència la prioritat del subjecte per damunt dels objectes.


18-Hermenèutica no normativa: Tipus d’interpretació que no posa normes a la comprensió, no pot millorar ni progressar ja que totes son diferents.

19-Filosofia pràctica: Saber filosòfic que s’ocupa de l’acció, és a dir, orienta l’acció humana mitjançant l’ètica.


20-Ontologia: Branca de la filosofia que consisteix en l’estudi de l’ésser.

Immanuel Kant

Immanuel Kant va néixer en 1724 i va morir en 1804, filòsof alemany, considerat per molts com el pensador més influent de l'era moderna.

Nascut en Königsberg (ara, Kaliningrado, Rússia) el 22 d'abril de 1724, Kant es va educar en el Collegium Fredericianum i a la Universitat de Königsberg. A l'escola va estudiar sobretot als clàssics i a la universitat, física i matemàtiques. Després de la mort del seu pare, va haver d'abandonar els seus estudis universitaris i guanyar-se la vida com a tutor privat. En 1755, ajudat per un amic, va reprendre els seus estudis i va obtenir el doctorat. Després, va ensenyar a la universitat durant 15 anys, i va donar conferències primer de ciència i matemàtiques, per arribar de forma gradual a disertar sobre gairebé totes les branques de la filosofia.

Encara que les conferències i escrits de Kant durant aquest període li van donar reputació com a filòsof original, no se li va concedir una càtedra a la universitat fins a 1770, quan se li va designar professor de lògica i metafísica. Durant els 27 anys següents va continuar dedicat a la seva labor professoral i atraient a un gran nombre d'estudiants a Königsberg. Els ensenyaments religiosos res ortodoxes de Kant, que es basaven més en el racionalisme que en la revelació divina, li van crear problemes amb el Govern de Prússia i en 1792 Federico Guillermo II, rei d'aquesta nació, li va prohibir impartir classes o escriure sobre assumptes religiosos. Kant va obeïr aquesta ordre durant cinc anys, fins a la mort del rei, i llavors es va sentir alliberat de la seva obligació. En 1798, ja retirat de la docència universitària, va publicar un epítome on es contenia una expressió de les seves idees de matèria religiosa. Va morir el 12 de febrer de 1804.

Concepte còsmic de la filosofia

Aquest fragment forma part de l'obra principal d'Immanuel Kant, Crítica de la raó pura. El seu objectiu central és aconseguir una resposta definitiva sobre si la metafísica pot ser considerada una ciència.

Pel que fa a les idees principals del text, en primer lloc ens explica de quina manera exclusiva es pot aprendre a meditar sobre alguna qüestió amb raonaments filosófics,  la diferenciació entre els dos significats de la paraula filosofia, un concepte d'escola i, per altra banda, un concepte còsmic. 

Com a títol li posaria Manera determinada de filosofar.

Aquest fragment es divideix en quatre parts. A la primera part parla generalment del concepte filosofia donant una definició i explicant que només es pot filosofar d'una determinada manera, seguint els principis d'aquesta en la comprovació o realitat.

La segona ens explica un dels diferenciats conceptes, en aquest cas el d'escola. La següent part continua amb l'altre concepte, el còsmic, d'on va sorgir la filosofia. I per últim, Kant explica que la filosofia no va ser creada pels filòsofs, sino que aquests son els propulsors.

El text correspon al mètode trascendental. En aquest Kant està d'acord en què el coneixement prové tant dels sentits com de la ment i tracta de trobar la raó a través del subjecte.

Vídeos Mite de la Caverna

He trobat dos vídeos realment interessants sobre el Mite de la Caverna. Cadascun d'ells explicats de manera diferent. El primer més explicatiu i especialitzat ja que és un documental i el segon més il·lustratiu i fàcil d'entendre.

LA CAVERNA - JOSÉ SARAMAGO

La  caverna és la dotzena novel·la del premi nobel de literatura. Aquesta obra forma un tríptic en què l'autor deixa escrita la seva visió del món actual, de la societat humana tal com la vivim. En definitiva: no canviarem de vida si no canviem de vida.

La novel·la explica la història d'una família d'artesans que fabrica objectes de fang i s'adona que el seu treball ha deixat de ser necessari per al món. El petit negoci de la família corre perill a causa de la creació d'un gran centre comercial. El protagonista, Cipriano Alvor de 64 anys, no entén com les indústries de ceràmica i els seus robots poden substituir als fangs pastats, principal crítica de l'autor.

El tema de la novel·la és l'anàlisi que fa Saramago de la societat d'avui dia a la qual considera "una realitat injusta i vergonyant". L'autor realitza una metàfora en la qual el gran centre del que parla és l'Occident d'avui dia. Saramago afirma que "en els centres comercials, els estadis i les discoteques és on les persones aprenen les normes de vida i tots aquests llocs són cavernes tancades". L'autor intenta amb la seva novel·la implicar-nos al món i informar-nos de "la consciència autista que creen els grans centres comercials".

"La Caverna" està basada en el mite que Plató mostrava en el llibre VII de "La República" i forma part d'una "trilogia involuntària" integrada per "Assaig sobre la ceguesa" i "Tots els noms". En la primera es perdia la vista, en la segona el nom i en aquesta última la pèrdua de l'ocupació. Sense cap dubte Saramago intentarà demostrar als lectors que "vivim observant ombres que es mouen i creiem que això és la realitat, aquesta realitat que anomenem virtual.

Per entendre millor l'essència de l'obra és interessant la següent cita de l'autor: La caverna ha estat escrita perquè la gent surti de la caverna.

                                  

Introducció a la Filosofia

Activitat 2: Creus que la ciència és un coneixement superior?

La ciència és el conjunt de coneixements obtinguts mitjançant la observació i l'experimentació. Crec que no, si que la ciència és important però no fins al punt d'arribar  a ser superior intel·lectualment. Una persona amb coneixements científics no està més capacitada o qualificada que una d'art o filosofia. Un exemple de superioritat és quan tries el teu batxillerat, la gent de ciències, segons ells són els llestos i els de lletres els tontos, els que no volen estudiar etc. Molts d'aquests "tontos" són o seran advocats de primera, notaris, directors d'empreses amb molt personal etc. Per altra banda, la ciència no és absolutament segura. La veritat existeix però mai no podem estar absolutament segurs d'haver-la assolit perquè com deia Sòcrates: Només sé que no sé res. Crec que no es pot diferenciar entre ciència i no-ciència. I òbviament la ciència no és superior a altres menes de coneixement com ara l'art o la filosofia.

AL PRINCIPI HI HA L’ADMIRACIÓ

Aristòtil va néixer a Estagira, Tràcia, 384 aC i va morir a Calcídia, Eubea, 322 aC. Filòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història. Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac. Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren. Aristòtil considera que el coneixement és un procés ascendent que va de l'objecte al concepte, de les coses a les causes. Metafísica es una de les obres principals d’ Aristòtil i la primera obra important de la branca de filosofia. Examina el que pot ser afirmat sobre qualsevol cosa que existeixi només degut a la seva existència i no a les qualitats especials que té. També cobreix els diferents tipus de causa, forma i matèria, l’existència d’objectes i de Déu.

En aquest text Aristòtil parla, en un primer moment sobre el desenvolupament de la filosofia en els homes, és a dir, com van començar a filosofar degut a la seva admiració envers els fenòmens sorprenents més comuns de la vida i a continuació a través d’aquests coneixements amb el plantejament d’uns problemes més grans com els canvis de la lluna. També fa referència a que realment la persona que es planteja aquest problema o s’admira davant d’aquest, reconeix la seva ignorància perquè s’està interessant per una cosa que no coneix. Es parla de l’acció de filosofar per fugir de la ignorància perquè buscaran el saber per mitjà del coneixement. Finalment és parla de considerar la filosofia com l’única ciència lliure. La meva proposta com a títol és L’acció de filosofar en els homes al llarg del temps perquè parla dels orígens de la filosofia, com van començar els homes, moguts per la seva ignorància i les ganes de cercar noves formes de saber a través del coneixement. L’origen de la filosofia segons Aristòtil és degut a aquest sentiment d’admiració que es va produir en l’interior dels homes, els va fer moure impulsats per les seves ànsies de saber i de preguntar-se sobre fets comuns que es produïen al món i a les seves vides quotidianes.

Que van filosofar per fugir de la ignorància vol dir que van plantejar-se dubtes que sorgeixen a la vida i els van intentar resoldre per mitjà del coneixement, per fugir de la inconsciència. Perquè la filosofia i l’estat d’ignorància van inversament proporcionals a l’adquisició de coneixement.

El saber del text és de tipus filosòfic, ja que els pensadors adopten una actitud, sorgida de l’admiració i el dubte, per desxifrar els problemes que els planteja el món que els envolta i l’univers. Aquest saber és únic perquè la filosofia pot o no partir d’una hipòtesi, tesi i demostració. La filosofia no té l’última paraula respecte al tema ja que sempre buscarà noves formes d’arribar més enllà de la pròpia explicació.

Activitat 1: Redacció de filosofia

La ciència és el conjunt de coneixements de l’univers sistemàticament estructurats obtinguts mitjançant la observació de patrons regulars, de raonaments i d’experimentació en àmbits específics.

L'efectivitat de la ciència com a mètode per adquirir coneixement ha constituït un notable camp d'estudi per la filosofia. La filosofia, de la ciència intenta entendre la natura i la justificació del coneixement científic i les seves implicacions ètiques. Produeix admiració intel•lectual envers les coses. També es parla d’una filosofia revolucionària. En aquest cas, parlar de revolució no és en el sentit de violència, es més bé enfocada a revolucionar les societats des de el punt de vista intel•lectual, polític, social i educatiu. És a dir, que la societat s’interessi per la política, que vulguin ampliar els seus coneixements etc.

Jo crec que en la filosofia les emocions i els sentiments son essencials i l’alegria i la tristesa constitueixen dos conceptes en el seu intent de comprendre als éssers humans. Hi ha diverses branques pel que fa a l’estudi de la filosofia com la filosofia de dret o la del llenguatge que s'ocupa de la seva naturalesa.

Per altra banda, la teologia és la disciplina que s’ocupa de l’estudi de Déu. Té relació amb la filosofia ja que s’utilitza per arribar al establiment de veritats i principis teològics.

Preguntes de comprensió - Tema 1 (Pàg.17)

1- Escriu una definició de saber científic utilitzant les teves pròpies paraules.

Tenir coneixement o informació d'alguna cosa.

2- Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?

Vol dir el que captem pels sentits, és a dir, l'experiència, però amb la raó podem arribar a la conclusió del que hem percebut.

3- Quin tipus d'experiència, d'entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.

L'estètica perquè el quadre ens mostra una bellesa. Concretament, per la percepció i l'essència de la bellesa.

4- Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la resposta.

El saber tècnic planteja reptes i el científic dóna o posa pautes. La ciència no podria avançar si el saber tècnic no poses en pràctica la ciència amb unes eines o instruments.

Preguntes inicials

1- Què és la filosofia?

És una manera de reflexionar en temes o senzillament paraules que utilitzem habitualment.

2- Digues el nom de cinc filòsofs.

Sòcrates, Aristòtil, Kant, Pitàgores i Plató.

3- Esmenta quatre temes centrals de la filosofia.

Lògica, realitat, vida i justícia.

4- Què significa conèixer?

Ampliar els teus coneixements pel que fa a l'educació i interactuar amb altres persones per primera vegada.

5- Per què és necessària la política?

Per instaurar un ordre i prendre decisions.

6- Podem conèixer la veritat?

No. Perquè realment les persones no sabem que tot allò que s'ha dit o s'ha establert es certament correcte. Com deia Aristòtil : Sólo sé que no sé nada/ Només sé que no sé res.

7- Que esperes d'aquest curs?

Aprendre a entendre la filosofia, anar millorant i aprovar amb bona nota.