Definicions - Tema 8

1. Monisme materialista: Teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat. Només existeix la matèria.

2. Materialisme emergentista: Posició que considera que el que és metal no es redueix a allò que és físic, però si que emergeix evolutivament del que és físic. Només existeix la matèria.

3. Dualisme platònic: Posició defensada per Plató, l'ésser humà està compost de cos i ànima i que aquesta, és immortal i immaterial i ja existia abans d'unir-se al cos. 

4. Hilemorfisme: Posició defensada per Aristòtil que considera que l'ànima i el cos són complementaris i inseparables. Només es poden separar en la nostra imaginació.

5. Dualisme interaccionista: Tesi defensada per John C. Ecles, manté que la ment i el cervell són  realitats diferents , hi ha fets que reclamen una ment autoconscient, el cervell per si sol és insuficient.

6. Interaccionisme emergentista: Karl Popper sosté que no tot el que és real ha de ser material i que la ment és un producte evolutiu del cervell. Per Popper existeixen tres mons que interactuen entre si.

7. Raó teòrica:  S'ocupa d'allò que no pot ser d'altra manera,  objectes o esdeveniments. Per tant, tracta de fets necessaris.

8. Raó pràctica: S'ocupa d'allò que pot ser d'altra manera(per tant, d'allò que és contingent), s'encarrega de plantejar quins fins hem de perseguir els éssers humans i entén que quan algú fa bé aquesta funció és un home prudent. L'objectiu és assolir la felicitat.

9. Raciovitalisme: Teoria de José Ortega y Gasset, la qual defensa que la raó vital no és la vida com a raó sinó com un element constitutiu de la vida.

10. Acció comunicativa: Acció orientada a l'entesa i al consens entre diferents locutors. 

11. Acció estratègica: Obtenir mitjans per aconseguir fins. Acció orientada a l'entesa.

12. Persona (Boeci): Substància individual de naturalesa racional.

13. Dignitat:  Dret de les persones a no ser tractades com un mitjà sinó com a fi. La persona té valor absolut.

14. Existència encarnada: Dir que les persones existeixen significa que estan dotades d'una interioritat que els permet obrir-se al món.

15. Compromís: Conjunt de promeses compartides en què intervè la llibertat humana.

16. Proximitat: Donació de quelcom del propi ésser a una altra persona, sigui qui sigui, només pel fet de necessitar-ho.

Biografia Martin Buber

(Viena, 1878 - Jerusalem, 1965) Escriptor i filòsof israelià. Arran del divorci dels seus pares, es va criar en la localitat austríaca de Lemberg, on residia el seu avi patern, Salomón Buber. Allà va conèixer la Bíblia, la llengua hebrea clàssica i el pensament jueu ortodox i va compartir la vida d'oració i estudi dels piadosos seguidors del corrent hassidim.

Als catorze anys va tornar a la casa paterna i en 1896 va iniciar estudis de filosofia i història de l'art a la Universitat de Viena, que més tard va continuar en Leipzig, encara que finalment es va doctorar a Berlín en 1904. Es va afiliar al sionisme i va participar al primer congrés d'aquest moviment celebrat a Basilea, l'any 1897 i, en 1901, va començar a treballar com a redactor en el diari Die Welt.

Va col·laborar també en 1904 amb el futur primer president de l'Estat d'Israel, Hayyim Weizmann. . Finalment, va aconseguir fundar Der Jude, que va dirigir des de 1916 fins a 1924, un dels primers periòdics dedicats a Alemanya al pensament sionista.

Des de 1923 fins a deu anys més tard va ensenyar teologia jueva i història de les religions a la Universitat de Frankfurt i va iniciar el plantejament teòric que originaria més tard la seva obra Jo i Tu. Abans, en 1920, havia creat amb Franz Rosenzweig la Freies Jüdisches Lehrhaus (Acadèmia Jueva Lliure), que va anar el més important centre d'educació de jueus adults anterior a la Segona Guerra Mundial.

Després de llargs anys d'escriptura i revisió, en 1923 es va publicar el títol abans esmentat, Jo i Tu, una de les obres fonamentals de l'autor. En 1933 els seus estudis teològics es van veure bruscament interromputs, i quan Hitler va prendre el poder va ser expulsat de la universitat i va decidir emigrar a Palestina. En 1938 va ser nomenat professor de filosofia social a la Universitat hebrea de Jerusalem, on va ensenyar fins a la seva jubilació en 1951. 

L'amor com a responsabilitat personal

Martin Buber (Viena, Àustria 1878 - Jerusalem, Israel, 1965) fou un pensador jueu d'origen austríac. L’any 1916 es traslladà a Berlín, on creà una Comissió per a interessar-se per la sort dels jueus d'Europa Oriental durant la Primera Guerra Mundial. Al 1930 fou professor a la Universitat de Frankfurt del Main.

Segons Buber l’amor es basa en la relació que s’estableix entre el jo i el tu. Els dos subjectes tenen la comunicació com a centre perquè la primera experiència que té l’ésser humà és la de la segona persona.

La pròpia existència fa que constantment ens relacionem amb altres persones per això no té sentit parlar d’un Jo solitari.

El jo troba un tu, la persona pot dir jo en sentit personal quan té al davant un tu. El jo es dona sempre davant d’un tu, no es dona sol.

Respecte a aquesta relació s’estenen els tu, s’eliminen les distincions bells i lletjos, savis i necis…). Les altres persones apareixen com a únics, importants i per tant prenen importància en la vida de l’altre.

Buber també fa referència a una igualtat entre éssers humans que s’estimen. Ajudar-se, respectar-se … són accions que es realitzen conjuntament. I per tant depenen tant d’un jo com d’un tu.