Immanuel Kant

Immanuel Kant va néixer en 1724 i va morir en 1804, filòsof alemany, considerat per molts com el pensador més influent de l'era moderna.

Nascut en Königsberg (ara, Kaliningrado, Rússia) el 22 d'abril de 1724, Kant es va educar en el Collegium Fredericianum i a la Universitat de Königsberg. A l'escola va estudiar sobretot als clàssics i a la universitat, física i matemàtiques. Després de la mort del seu pare, va haver d'abandonar els seus estudis universitaris i guanyar-se la vida com a tutor privat. En 1755, ajudat per un amic, va reprendre els seus estudis i va obtenir el doctorat. Després, va ensenyar a la universitat durant 15 anys, i va donar conferències primer de ciència i matemàtiques, per arribar de forma gradual a disertar sobre gairebé totes les branques de la filosofia.

Encara que les conferències i escrits de Kant durant aquest període li van donar reputació com a filòsof original, no se li va concedir una càtedra a la universitat fins a 1770, quan se li va designar professor de lògica i metafísica. Durant els 27 anys següents va continuar dedicat a la seva labor professoral i atraient a un gran nombre d'estudiants a Königsberg. Els ensenyaments religiosos res ortodoxes de Kant, que es basaven més en el racionalisme que en la revelació divina, li van crear problemes amb el Govern de Prússia i en 1792 Federico Guillermo II, rei d'aquesta nació, li va prohibir impartir classes o escriure sobre assumptes religiosos. Kant va obeïr aquesta ordre durant cinc anys, fins a la mort del rei, i llavors es va sentir alliberat de la seva obligació. En 1798, ja retirat de la docència universitària, va publicar un epítome on es contenia una expressió de les seves idees de matèria religiosa. Va morir el 12 de febrer de 1804.