Plató (427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en la Grècia clàssica que desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes.
Aquest fragment forma part de l’obra Timeu del filòsof, és en forma de monòleg, escrit sobre el 360 a.C.
Plató tracta la seva ontologia dualista relacionant el món sensible i el món intel·ligible.
L’autor defensa que tot neix per una causa ja que es impossible que existeixi sense un perquè. Aquestes causes de les coses són les idees, es refereix a aquest concepte com a realitat extramental amb existència objectiva. Formen part del món intel·ligible i són l’essència de les coses.
Estableix que el Demiürg és com un artesà que dóna forma a les idees, les agafa i les ordena. Agafa els models del món intel·ligible i ell mateix dóna lloc al món sensible. La seva tasca és ordenar, posar ordre en el caos i defensa que aquest món és un tot ordenat, harmoniós però a la vegada imperfecte perquè ve donat pels límits de la matèria.
En conclusió, Plató argumenta que el món sensible és la imatge material i imperfecte del món intel·ligible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada