Qui sóc jo? - La identitat

És molt difícil que en un món ple de canvis la nostra identitat pugui romandre estàtica, immutable. El nostre entorn també travessa les fronteres personals de la construcció subjectiva del jo, però en canvi sempre hi és present la noció de l’existència.

La identitat és el conjunt de trets propis d'un individu o d'una col·lectivitat que els caracteritzen enfront dels altres.

Som els amos de la nostra identitat i  allò que siguem serà el resultat d’allò que hem volgut ser i dels esforços que hem fet per ser allò que volíem. Allò que jo sóc és el resultat d’allò que els altres fan de mi ("L’infern són els altres"- Sartre) . Bona part del què som és social o culturalment construït.

La identitat és una frontera dins de cada ésser entre ells, entre les nacions, generalitzada, fins al punt que la meva frontera és altre. Sense frontera no hi ha identitat. És necessari tenir molts registres identitaris, de la mateixa manera que tenim una identitat inestable.

Com va dir Freud, el Jo existeix com a manifestació de l’inconscient. L’ésser humà està en dues parts, el conscient i l’inconscient. Per tant, la identitat es construeix a partir d’aquestes.

Es pot relacionar amb Leibniz argumentant que la identitat oberta és una mònada tancada amb portes i finestres obertes i que l’ésser humà és una mònada tancada sense portes i finestres.

“Los seres humanos no nacen para siempre el día que sus madres los alumbran: la vida los obliga a parirse a sí mismos una y otra vez, a modelarse, a transformarse, a interrogarse (a veces sin respuesta) a preguntarse para qué diablos han llegado a la tierra y qué deben hacer en ella.” Gabriel García Márquez

A continuació us deixo un vídeo del President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. S'ha de donar importància a altres cultures a més de la nostra, obrir-nos a diferents identitats, a les formes de pensar i de viure dels altres, això farà que ens construïm com a persones i configurem la nostra identitat amb tolerància i respecte.