Definicions - Tema 1

1-Saber vulgar: Saber que s’ocupa del què però no del perquè. Es funda en l'experiència de la vida quotidiana. 

2-Saber científic: Saber que es preocupa del què però també del perquè. Busca l'organització sistemàtica del coneixement. És rigorós i crític.


3-Tècnica: Aplicació del saber científic. Aquesta proposa reptes a la ciència.

4-Ciència ( definició moderna ) : Organitzar i determinar les seves característiques específiques i dissenyar un mètode propi. És basa en la experimentació i materialització.

5-Mètode: Manera científica de pensar o d’actuar per tal d’ aconseguir un fi. Previàment palnificada i orientada per aconseguir aquest fi.

6-Experiment: Conjunt d’activitats convenientment planificades i ordenades amb ajuda de la matematització.

7-Sil•logisme: Entès també com a deducció. Consisteix en posar certes premises i d'aquesta derivar-ne una conclusió totalment diferent.

8-Inducció incompleta: Consisteix en una sèrie de comprovacions incomplertes basades en comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles.

9-Hipòtesi : Suposició provisional que encara no ha estat verificada.

10-Llei: Enunciat universal que expresa el comportament o la relació que mantenen uns fets concrets de manera regular i variable.

11-Verificació: Quan els fets observats concorden amb els fets deduïts en la hipòtesi.

12-Comprensió: Consisteix a captar el sentit d'un esdeveniment, per això ens cal situar-se dins dels fets.

13-Mite: Fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos.

14-Mètode empirico-racional: Propi d' Aristòtil, tracta sobre l’experiència física i l’enteniment, aquesta pretén conèixer el que és comú, universal i necessària per tots els éssers. Combina sentit i raó.


15-Racionalisme clàssic: Afirma la primacia de la raó sobre l’experiència i a la vegada defensa idees innates.

16-Joc de llenguatge: Les diferents maneres d’utilitzar el llenguatge i descriure situacions comunicatives.

17-Revolució copernicana del coneixement: Transformació que té com a conseqüència la prioritat del subjecte per damunt dels objectes.


18-Hermenèutica no normativa: Tipus d’interpretació que no posa normes a la comprensió, no pot millorar ni progressar ja que totes son diferents.

19-Filosofia pràctica: Saber filosòfic que s’ocupa de l’acció, és a dir, orienta l’acció humana mitjançant l’ètica.


20-Ontologia: Branca de la filosofia que consisteix en l’estudi de l’ésser.

Immanuel Kant

Immanuel Kant va néixer en 1724 i va morir en 1804, filòsof alemany, considerat per molts com el pensador més influent de l'era moderna.

Nascut en Königsberg (ara, Kaliningrado, Rússia) el 22 d'abril de 1724, Kant es va educar en el Collegium Fredericianum i a la Universitat de Königsberg. A l'escola va estudiar sobretot als clàssics i a la universitat, física i matemàtiques. Després de la mort del seu pare, va haver d'abandonar els seus estudis universitaris i guanyar-se la vida com a tutor privat. En 1755, ajudat per un amic, va reprendre els seus estudis i va obtenir el doctorat. Després, va ensenyar a la universitat durant 15 anys, i va donar conferències primer de ciència i matemàtiques, per arribar de forma gradual a disertar sobre gairebé totes les branques de la filosofia.

Encara que les conferències i escrits de Kant durant aquest període li van donar reputació com a filòsof original, no se li va concedir una càtedra a la universitat fins a 1770, quan se li va designar professor de lògica i metafísica. Durant els 27 anys següents va continuar dedicat a la seva labor professoral i atraient a un gran nombre d'estudiants a Königsberg. Els ensenyaments religiosos res ortodoxes de Kant, que es basaven més en el racionalisme que en la revelació divina, li van crear problemes amb el Govern de Prússia i en 1792 Federico Guillermo II, rei d'aquesta nació, li va prohibir impartir classes o escriure sobre assumptes religiosos. Kant va obeïr aquesta ordre durant cinc anys, fins a la mort del rei, i llavors es va sentir alliberat de la seva obligació. En 1798, ja retirat de la docència universitària, va publicar un epítome on es contenia una expressió de les seves idees de matèria religiosa. Va morir el 12 de febrer de 1804.

Concepte còsmic de la filosofia

Aquest fragment forma part de l'obra principal d'Immanuel Kant, Crítica de la raó pura. El seu objectiu central és aconseguir una resposta definitiva sobre si la metafísica pot ser considerada una ciència.

Pel que fa a les idees principals del text, en primer lloc ens explica de quina manera exclusiva es pot aprendre a meditar sobre alguna qüestió amb raonaments filosófics,  la diferenciació entre els dos significats de la paraula filosofia, un concepte d'escola i, per altra banda, un concepte còsmic. 

Com a títol li posaria Manera determinada de filosofar.

Aquest fragment es divideix en quatre parts. A la primera part parla generalment del concepte filosofia donant una definició i explicant que només es pot filosofar d'una determinada manera, seguint els principis d'aquesta en la comprovació o realitat.

La segona ens explica un dels diferenciats conceptes, en aquest cas el d'escola. La següent part continua amb l'altre concepte, el còsmic, d'on va sorgir la filosofia. I per últim, Kant explica que la filosofia no va ser creada pels filòsofs, sino que aquests son els propulsors.

El text correspon al mètode trascendental. En aquest Kant està d'acord en què el coneixement prové tant dels sentits com de la ment i tracta de trobar la raó a través del subjecte.