Karl Raimund Popper ( Viena, Imperi austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994 ) fou un dels més importants filòsofs i sociòlegs del segle XX.
En aquest fragment, Karl Popper explica la seva concepció de ciència. Primerament diu que un sistema ha de poder ser falsat i que a més ha de poder ser refutat. Si aquestes dues condicions no es realitzen no es pot considerar un enunciat científic.
Tot i que l'enunciat compleixi aquestes condicions no vol dir que sigui necessàriament científic.
En aquest fragment, Karl Popper explica la seva concepció de ciència. Primerament diu que un sistema ha de poder ser falsat i que a més ha de poder ser refutat. Si aquestes dues condicions no es realitzen no es pot considerar un enunciat científic.
Tot i que l'enunciat compleixi aquestes condicions no vol dir que sigui necessàriament científic.Com a títol proposo: “Sistema dels enunciats científics”
Popper expressa les principals pautes de la ciència. Desenvolupa dues idees al llarg del text repetint el mateix però amb diferents exemples. L'autor vol canviar l'opinió a través d'un seguit d'afirmacions i exposicions d'arguments . A l'última part realitza una conclusió de com s’hauria de fer o més bé indica les formes de no fer-ho descartant totes les altres i deixant la seva com a l'única vàlida.
Aquest fragment és falsacionista. Popper critica l'inductivisme perquè exposa la idea de que no es vàlid extreure enunciats universals a partir d'uns particulars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada