Locke - Estat de guerra

Aquests fragment de John Locke, filòsof empirista tracten de l’Estat de guerra, definit com un estat d’odi i de destrucció. 

El liberalisme, model polític proposat pel filòsof no té un poder il·limitat , per això si qualsevol governant abusa dels poders, fins a tal punt d’arribar a la corrupció, els ciutadans tenen tot el dret a la rebel·lió en front el poder constituït com a tirania. Només d’aquesta manera es tornarà a restablir l’ordre polític, les lleis i els drets dels ciutadans.

El poder polític ha estat el primer a quebrantar l’acord establert en la societat civil. Però per a Locke els que realment s’han rebel·lat han estat els governants que amb les seves decisions i accions han trencat el pacte social i la seva representació. A causa d’això, el poble té el dret i el deure de restaurar l’ordre polític establert.

El poble jutjarà si el monarca o el legislatiu han actuat en contra dels seus drets i actuarà en conseqüència.

Locke - Societat política

En aquests fragments Locke no identifica l’estat de natura amb el de guerra, a diferencia de Hobbes. Per al primer aquest consisteix en una societat política o pre-civil en la qual els homes viuen en un estat de perfecta llibertat i d'igualtat, sense subordinació i sense veure's sotmès a la voluntat o autoritat legislativa de cap home, sense seguir una altra norma que aquella que li dicta la llei natural. No és un estat d'igualtat en el sentit de guerra de tots contra tots, l'home és racional, virtuós i lliure. Gaudeixen també de la propietat que se'ls és donada a tots per igual sobre la qual tindran dret mentre la treballin. D'aquesta forma ningú, tindrà més del que necessita per viure plenament, sense necessitat de perjudicar a l'altre. 

El pensament de Locke pot sintetitzar-se en els següents punts: concepció individualista de l'home, la llei natural com a llei d'acte-conservació, la realització d'un pacte o contracte per sortir de l'estat de naturalesa, i finalment la societat política com a remei als mals i problemes en l'estat de naturalesa. 

Com a conclusió, el propòsit principal de la societat política és protegir els drets de propietat en sentit ampli, això és, la vida, la llibertat i els béns. Com aquests drets existeixen abans de la constitució de la societat política i fins i tot en la mateixa societat política, no pot haver-hi cap dret a imposar, per exemple, imposats sense el consentiment dels seus membres. 

   

Locke - Segon tractat del govern civil

Aquest text pertany al capítol 2 del “Segon tractat del govern civil”. Locke descriu l’estat de natura com un estat d’igualtat en el qual cap persona té poder sobre una altra, i tots són lliures de fer el que vulguin. Assenyala, no obstant que aquesta llibertat no autoritza abusar d'uns altres, i que el dret natural existeix en l'estat de naturalesa. Cada individu en aquest estat té el poder d'executar les lleis naturals que han de ser universals. 

L’Estat neix d’un pacte que fan els propietaris tenint en compte els avantatges i desavantatges de la col·laboració mútua a l’hora de viure millor tots junts. Per tal de fundar l’Estat els humans renunciaren a la pròpia llibertat absoluta, que cediren a l’Estat, mantenint, però, el dret de resistència, és a dir, la possibilitat que els ciutadans resisteixin al poder del cap de l’Estat i defensin els propis drets fonamentals. A canvi l’Estat ha de mantenir la pau, la felicitat i permetre el gaudi de la propietat privada, que també ha de defensar. A més s’ha de comprometre a fer complir la llei natural.

Locke planteja que la prova d'aquesta llei natural es troba en el fet que una persona no pugui ser raonablement sota el poder d'un rei estranger, si una persona comet un delicte en un país estranger que encara pot ser castigat. 

Afirma que la llei natural, simplement exigeix que el càstig s'ajusti al crim; això significa que una persona en l'estat de naturalesa pot fer front a qualsevol delicte per dissuadir al delinqüent de repetir el mateix. 

El filòsof conclou assenyalant que totes les persones es troben en un estat de natura fins que un pacte o acord entre ells els fa membres d'una societat política.

Locke - Assaig sobre l'enteniment humà

El text correspon a l’Assaig sobre l’enteniment humà, obra més important del filòsof John Locke. El llibre I introdueix la negació sobre l’existència de les idees innates, l’experiència és la que dóna origen a les idees i per tant, a l’essència de les coses en si mateixes.

Locke per justificar que les idees no poden ser innates defensa que no existeix cap concepte acceptat universalment. Si les idees estiguessin impreses a la memòria o a la ment, es podrien recordar com argumenta Plató amb la seva teoria de la reminiscència, en canvi, Locke diu que no poden ser recordades perquè mai han estat vistes, no posseïm aquesta idea perquè no ha estat percebuda pels sentits.

Els nens i els idiotes no entenen ni perceben aquestes idees que haurien d’estar naturalment impreses en l’ànima. El principal argument és que la percepció i l’enteniment són funcions distintes. Però això no significa que quan el nen o l’idiota creixin, no puguin entendre les idees.

Si les idees no es troben impreses de forma natural, no poden ser innates. De la mateixa manera que si estan impreses no poden ser desconegudes perquè allò que és, és i és impossible que la mateixa cosa sigui i no sigui.

No pot haver-hi cap preposició a la ment sense que aquesta hi tingui consciencia. El filòsof explica que les idees no són innates.

En conclusió, pensar es tenir consciencia de les idees, aquestes es deriven de l’experiència sensible, basant-se en l’empirisme no en la raó, tot i que no la nega. El pensament  tracta sobre les idees, no sobre les coses perquè el més immediat és la idea, en canvi, les coses no les podem conèixer en si mateixes. Per tant, totes les idees es deriven de l’experiència.