Aristòtil va néixer a Estagira, Tràcia, 384 aC i va morir a Calcídia, Eubea, 322 aC. Filòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història. Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac. Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren. Aristòtil considera que el coneixement és un procés ascendent que va de l'objecte al concepte, de les coses a les causes. Metafísica es una de les obres principals d’ Aristòtil i la primera obra important de la branca de filosofia. Examina el que pot ser afirmat sobre qualsevol cosa que existeixi només degut a la seva existència i no a les qualitats especials que té. També cobreix els diferents tipus de causa, forma i matèria, l’existència d’objectes i de Déu.
En aquest text Aristòtil parla, en un primer moment sobre el desenvolupament de la filosofia en els homes, és a dir, com van començar a filosofar degut a la seva admiració envers els fenòmens sorprenents més comuns de la vida i a continuació a través d’aquests coneixements amb el plantejament d’uns problemes més grans com els canvis de la lluna. També fa referència a que realment la persona que es planteja aquest problema o s’admira davant d’aquest, reconeix la seva ignorància perquè s’està interessant per una cosa que no coneix. Es parla de l’acció de filosofar per fugir de la ignorància perquè buscaran el saber per mitjà del coneixement. Finalment és parla de considerar la filosofia com l’única ciència lliure. La meva proposta com a títol és L’acció de filosofar en els homes al llarg del temps perquè parla dels orígens de la filosofia, com van començar els homes, moguts per la seva ignorància i les ganes de cercar noves formes de saber a través del coneixement. L’origen de la filosofia segons Aristòtil és degut a aquest sentiment d’admiració que es va produir en l’interior dels homes, els va fer moure impulsats per les seves ànsies de saber i de preguntar-se sobre fets comuns que es produïen al món i a les seves vides quotidianes.
Que van filosofar per fugir de la ignorància vol dir que van plantejar-se dubtes que sorgeixen a la vida i els van intentar resoldre per mitjà del coneixement, per fugir de la inconsciència. Perquè la filosofia i l’estat d’ignorància van inversament proporcionals a l’adquisició de coneixement.
El saber del text és de tipus filosòfic, ja que els pensadors adopten una actitud, sorgida de l’admiració i el dubte, per desxifrar els problemes que els planteja el món que els envolta i l’univers. Aquest saber és únic perquè la filosofia pot o no partir d’una hipòtesi, tesi i demostració. La filosofia no té l’última paraula respecte al tema ja que sempre buscarà noves formes d’arribar més enllà de la pròpia explicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada