9 de juny del 2012

Valoració personal del curs - 1r Batxillerat


Quan vam començar aquest curs hi havia especialment una assignatura que ens intimidava, la Filosofia. Al principi vaig començar a preguntar-me el significat d'aquesta paraula i sobretot quina era la seva utilitat. No sabia que m'esperava, però el que mai m'hagués imaginat és que aquesta assignatura  m'oferís una nova visió del món
Les classes han sigut realment interessants, sobretot quan debatíem diferents pensaments o punts de vista sobre teories filosòfiques com el determinisme, el condicionament, la llibertat, el nacionalisme...
Fins i tot, hi havia dies que sortíem de les classes parlant i debatint sobre temes filosòfics. 
Personalment, les activitats del Twitter i el blog em semblen una molt bona idea, han fet que l'assignatura fos més dinàmica i entenedora.
També m'ha agradat sentir com, quan teníem exàmens hi havia unitats que m'agradava estudiar. He arribat  a utilitzar cites filosòfiques a l'actualitat o a escriure-les al Twitter, m'han fascinat, com per exemple: "Només hi ha un bé: el coneixement. Només hi ha un mal: la ignorància" de Sòcrates.
Crec que una de les raons per les quals m'ha agradat la filosofia és perquè té alguna relació amb el Dret, carrera que vull cursar. Segons tinc entès després del batxillerat, a la facultat de Dret, continuaré tenint aquesta assignatura.

Voldria agrair al nostre professor Enric per les classes i per despertar noves inquietuts en tots nosaltres.

Per finalitzar, us deixo un fragment que he llegit del filòsof francès  Gilles Deleuze. Pertany a la seva obra publicada l'any 1962 anomenada Nietzsche y la Filosofía. Mitjançant l'exposició d'arguments molt interessants  trobem   la resposta a una de les preguntes que em vaig formular a principi de curs: Per a què serveix la Filosofia?



Cuando alguien pregunta para qué sirve la filosofía, la respuesta debe ser agresiva ya que la pregunta se tiene por irónica y mordaz. La filosofía no sirve ni al Estado ni a la Iglesia, que tienen otras preocupaciones. No sirve a ningún poder establecido. La filosofía sirve para entristecer. Una filosofía que no entristece o no contraría a nadie no es una filosofía. Sirve para detestar la estupidez, hace de la estupidez una cosa vergonzosa. Sólo tiene este uso: denunciar la bajeza del pensamiento bajo todas sus formas. ¿Existe alguna disciplina, fuera de la filosofía, que se proponga la crítica de todas las mixtificaciones sea cual sea su origen y su fin? Denunciar todas las ficciones sin las que las fuerzas reactivas no podrían prevalecer. Denunciar en la mixtificación esta mezcla de bajeza y estupidez que forma también la asombrosa complicidad de las víctimas y de los autores. En fin, hacer del pensamiento algo agresivo y afirmativo. Hacer hombres libres, es decir, hombres que no confundan los fines de la cultura con el provecho del Estado, la moral o la religión. Combatir el resentimiento, la mala conciencia, que ocupan el lugar del pensamiento. Vencer lo negativo y sus falsos prestigios. ¿Quién, a excepción de la filosofía, se interesa por todo esto? La filosofía como crítica nos dice lo más positivo de sí misma: empresa de desmixtificación. Y, a este respecto, que nadie se atreva a proclamar el fracaso de la filosofía. Por muy grandes que sean, la estupidez y la bajeza serían aún mayores si no subsistiera un poco de filosofía que, en cada época, les impide ir todo lo lejos que querrían, que respectivamente les prohíbe, aunque sólo sea por el qué dirán, ser todo lo estúpida y lo baja que cada una por su cuenta desearía. No les son permitidos ciertos excesos, pero ¿quién, excepto la filosofía, se los prohíbe? ¿quién les obliga a enmascararse, a adoptar aires nobles e inteligentes, aires de pensador? Ciertamente existe una mixtificación específicamente filosófica; la imagen dogmática del pensamiento y la caricatura de la crítica lo demuestran. Pero la mixtificación de la filosofía empieza a partir del momento en que ésta renuncia a su papel... desmixtificador, y tiene en cuenta los poderes establecidos: cuando renuncia a detestar la estupidez, a denunciar la bajeza. Es cierto, dice Nietzsche, que actualmente los filósofos se han convertido en cometas. Pero desde Lucrecio hasta los filósofos del siglo XVIII debemos observar estos cometas, seguirlos todo lo posible, hallar su camino fantástico. Los filósofos-cometas supieron hacer del pluralismo un arte de pensar, un arte crítico. Supieron decir a los hombres lo que ocultaban su mala conciencia y su resentimiento. Supieron oponer a los valores y a los poderes establecidos aunque no fuera más que la imagen de un hombre libre. Después de Lucrecio ¿cómo es posible preguntar aún: para qué sirve la filosofía. 

Gilles Deleuze (1925-1995)
Nietzsche y la Filosofía (1962)


7 de juny del 2012

Definicions - Tema 10

1. Intel·lectualisme moral: Posició de l'actitud Socràtica que estableix que és impossible obrar malament expressament i qui ho fa és per ignorància. Defensa que el saber és igual a la virtut.
2. Maièutica: Mètode de Socràtes que expressa  l'art de donar a llum a la veritat.
3. Hedonisme: Posició Aristotèlica que defensa que ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor. Identifica el bé moral amb el plaer.
4. Eudemonisme: Posició que defensa que ser feliç és autorealitzar-se, assolir les metes pròpies i fer allò que que ens pertoca com a humans. El bé suprem és la felicitat.
5. Autorealització: Aconseguir allò que és propi de l'ésser humà.
6. Prudència: Constitueix la saviesa pràctica perquè ens ajuda a deliberar bé i a trobar el terme mig entre el defecte i l'excés.
7. Autosuficiència: Valer-se per si mateix sense dependre de res ni de ningú.
8. Pau interior: Defensada pels estoics. Fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes, no dependre del destí i ser amos de nosaltres mateixos.
9. Utilitarisme: És un hedonisme social, considera que els éssers humans tenim uns sentiments socials com la simpatia.  Consisteix a a arribar a la màxima felicitat per al màxim nombre de persones (Principi d'utilitat).
10. Aritmètica del plaer: Introduïda per Jeremy Bentham. Defensa que hem de fer allò que suposi més plaer i menys dolor, per tant, consisteix a sumar plaers i a restar dolors. Té dos supòsits: Tots els plaers són iguals en qualitat i els de les diferents persones es poden comparar entre si per arribar a un màxim total de plaer.
11. Ètica deontològica: Iniciada per Kant, es preocupa pel deure, li importa la forma i no els continguts, per tant és una ètica formal. L'important és el deure moral.
12. Ètica teològica: Teoria ètica que se centra en la finalitat i no pas en el deure moral.
13. Imperatiu categòric: Ordres que obliguen de forma universal i incondicional i tenen la forma "has de fer x".
14. Autonomia moral: El subjecte es dóna a si mateix la llei moral.