30 de maig del 2012

Sòcrates insatisfet o ximple satisfet?


John Stuart Mill defensava una teoria ètica anomenada utilitarisme on exposava la idea de que "És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet”.
Si disposem de la capacitat de poder augmentar el nostre coneixement  i estimular el plaer intel·lectual, no hauríem de tenir por a renunciar a una part de la nostra vida feliç, plena de plaers més senzills, fàcils i ràpids d’aconseguir, perquè tindrem la recompensa d’un altre tipus de felicitat escollida per nosaltres, la del savi.   
Els ximples satisfets només coneixen la seva part de la qüestió en canvi els savis insatisfets coneixen i es preocupen per comprendre ambdós. Per Mill els plaers mentals eren superiors, i l’important és la qualitat dels plaers per això són més important que els del cos.
Un Sòcrates insatisfet pot haver sigut feliç, fins i tot més que un porc satisfet.  Perquè el porc al llarg de la seva vida només ha tingut un sol tipus de plaer. L’home insatisfet, haurà conegut al llarg de la seva vida plaers més nombrosos i diferents que el propi satisfet.
Els plaers superiors són els que porten a un l’ésser humà fins al coneixement.

Segons Shakti Gawain: "El mal (la ignorancia) es como una sombra - carece de materia, es simplemente falta de luz; no puedes hacer que una sombra desaparezca tratando de luchar contra ella, de pisotearla, de quejarte amargamente de ella, o utilizando cualquier otra forma de resistencia emocional o física. Para provocar que una sombra desaparezca, debes poner luz en ella." Per tant, en lloc d'utilitzar una resistència emocional o física corresponent al plaer corporal hauríem de donar llum a aquesta ombra amb un plaer intel·lectual, per lluitar i fer desaparèixer la ignorància.

Com va dir Benjamin Disraeli: "Ser consciente de la propia ignorancia es un gran paso hacia el saber." 
Un savi és aquell que dona tot allò que sap per tot allò que desconeix i li queda per saber.

Com a conclusió, el propi Sòcrates va dir: "Només hi ha un bé: el coneixement. Només hi ha un mal: la ignorància."    
                                                      

                                                                        




21 de maig del 2012

Obrar conforme la virtut més perfecta


L'Ètica a Nicòmac és un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l'ètica aristotèlica. Els deu llibres que comprèn estan basats en apunts de les seves lectures al Liceu, i van ser o bé editats pel seu fill Nicòmac o bé dedicats a ell.
Aristòtil va emfatitzar la importància del context en el comportament ètic, i la capacitat d'un virtuós per reconèixer la millor opció a escollir. Aristòtil defensa que si una persona persegueix la felicitat(eudemonisme)ben entesa, la millor línia d'acció és una conducta virtuosa.
Per definir la felicitat, Aristòtil sosté que és necessari captar la funció pròpia de l'home que es viure i es aquella que ho caracteritza essencialment. Aquest tipus de vida que singularitza a l’ésser humà és l’anomenada vida racional. Per tant viure com a home és viure racionalment.
Parla de la virtut com una qualitat de manera que, el que la te, la porta fins a la perfecció. Aquesta es porta a terme en una vida finalitzada i plena.  L’ésser humà actua d'acord amb la millor de les virtuts i la més perfecta.
L’autor cita a un citarista. La seva funció es tocar l’instrument, però la d’un bon citarista es tocar-la bé, arribant a la perfecció i l’excel·lència.  Per tant, identifica el bé amb el fi, perquè segons Aristòtil la felicitat es troba en l’autorealització, en la satisfacció d’haver aconseguit l’objectiu proposat.
La funció de l’home bo es viure de manera racional però també de manera excel·lent, íntegra i totalitària.




13 de maig del 2012

Jean-Paul Sartre


1. On va estudiar Sartre? 
 A l'Escola Normal Superior (École Normale Supérieure).
2. Què opinava ell sobre els valors?
 Negava l'ordre, la família i la fidelitat. Creia en un univers sense valors perquè defensa que no hi ha valors absoluts.
3. Quin corrent filosòfic el va influïr?
 La fenomenologia.
4. Quin és el nom de la seva novel·la filosòfica més important?
 La nàusea.
5. Quina importància té per a ell l'existència?
 No té sentit, hem nascut per casualitat. Segons Sartre la vida és absurda.
6. Quin és el nom de l'assaig més important de la seva primera època?
 L'ésser i el no-res.
7. Què és l'autenticitat?
 La reflexió seria i serena de la pròpia existència.
8. Qui era Heidegger?
 El filòsof que va influenciar a Sartre en la filosofia i en l'ésser i el no-res.
9. Quin és el títol de la revista que va crear?
 Les temps modernes.
10. Què significa que l'infern són els altres?
 Significa que estem exposats als altres i a la seva mirada que pot esdevenir una amenaça per nosaltres.
11. Quina concepció defensava sobre la fidelitat?
 La nega perquè es deriva de la seva concepció de la llibertat absoluta.
12. Com es titula el llibre que Simone de Beauvoir que més ha influït al feminisme?
 El segon sexe.
13. Quin és el títol del llibre de Sartre que més l'apropa al marxisme?
 Crítica de la raó dialèctica.
14. Quin canvi es va dur a terme?
 Desapareix la llibertat individual i creu en la col·lectiva. Pensa que serem lliures si la societat és lliure.
15. En quin any li van donar el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
 L'any 1964. Perquè no seria coherent amb ell mateix i per raons ètiques i de coherència personal.
16. Quina ideologia va defensar en els seus últims anys?
 Anarquisme.
17. Quin fet històric el va influïr fortament?
Les rebel·lions del maig de 1968 protagonitzades per estudiants.
18. Quin diari extremista va dirigir?
 La cause du peuple (La causa del poble).
19. Què opinava sobre el terrorisme?
 Que era la bomba atòmica dels pobres.
20. Per què va ser considerat una "brúixola ètica"?
Perquè tothom és preguntava que pensava Sartre dels esdeveniments que succeïen.




9 de maig del 2012

Definicions - Tema 9


1. Amoral: Aquell que no té sentit moral, per tant, no és amo dels seus actes i no s' identifica ni amb al bé ni el mal.
2. Inmoral: Comportament desviat respecte el que és moral.
3. Temperament: Conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
4. Virtut: Tenir l'hàbit de fer el bé (Aristòtil).
5. Consciència moral: Capacitat humana d'adonar-se que unes formes de vida, valors o principis són moralment millors.
6. Responsabilitat: Capacitat de respondre i ser amos dels nostres actes.
7. Llibertat externa: Manca de coexió externa.
8. Libertat interna: Absència de coexió interna. Poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
9. Determinisme: Estem determinats per un seguit de factors per tant no som lliures. Actitud que defensa que res no succeeix sense una causa.
10. Condicionament: Influència que ens afecta però no ens determina.
11. Destí: Llei que regeix l'Univers per la qual tot ha de succeir perquè ha de passar. No tenim possibilitat d'escollir.
12. Principi de causalitat: Tota causa té un efecte i l'efecte ve per una causa.
13. Determinisme econòmic: Explica les etapes històriques, els modes de producció com a determinades per la infraestructura econòmica, i la consciència com a determinada pel lloc que cada individu ocupa en el procés de producció.
14. Indeterminisme: No estem determinats per factors sinó que som lliures. També anomenat llibertarisme.
15.  Autonomia moral: Poder decidir per un mateix el que està bé i malament, sense  dependre d'altres persones. Ens donem a nosaltres la llei moral.
16. Nivell preconvencional: La persona té per just el què satisfà els seus interessos. Les persones no es deixen portar pels impulsos egoistes, són heterònomes.
17. Nivell convencional: La persona considera just allò que concorda amb les lleis de la societat o del grup. Reconeix i admet les normes per adaptar-se. També té una posició heterònoma.
18. Nivell postconvencional: Distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals. Són persones autònomes. Respecte per la igual dignitat dels éssers humans.
19. Lògica de la cura: Sentit de la compassió i responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.


1 de maig del 2012

Preguntes de comprensió


1. És compatible afirmar l'existència de Déu amb la idea que els éssers humans tenen llibertat?

No, perquè parlar de l'existència de Déu seria estar d'acord amb teories deterministes  que defensen que estem determinats per un seguit de factors, per tant no som lliures.

2. Com expliquen els determinismes científics l'experiència espontània de la llibertat?

L'ésser humà actua segons els seus interessos. Hi ha una sèrie de factors que ens condicionen com l'economia, els gens, el subconscient... i ens intenten donar la raó de la conducta humana des de les explicacions que ens pot proporcionar una determinada ciència.

3. Quins fets estarien mancats de sentit si es nega que els éssers humans tinguem lliure arbitri?

Sense el lliure arbitri no tindríem la capacitat de triar entre una cosa o altres, així que estaríem mancats de llibertat i per tant no podríem decidir, prendre decisions personals, no hi hauria res que ens obligues a fer qualsevol cosa que desitjàssim, tampoc ens podríem penedir.


4. Pot haver-hi dos usos diferents de la idea de <causa>? Com ajudaria el fet de fer-ne la distinció a la comprensió de la llibertat les persones? 
Si. Allò per què una cosa és o s’esdevé, antecedent necessari d’un efecte o allò per què hom fa alguna cosa.