John
Stuart Mill defensava una teoria ètica anomenada utilitarisme on exposava la idea de que "És millor ser un
ésser humà insatisfet que un porc satisfet”.
Si disposem de la capacitat de
poder augmentar el nostre coneixement i estimular el plaer intel·lectual,
no hauríem de tenir por a renunciar a una part de la nostra vida feliç, plena
de plaers més senzills, fàcils i ràpids d’aconseguir, perquè tindrem la
recompensa d’un altre tipus de felicitat escollida per nosaltres, la del savi.
Els ximples satisfets només
coneixen la seva part de la qüestió en canvi els savis insatisfets coneixen i
es preocupen per comprendre ambdós. Per Mill els plaers mentals eren superiors, i l’important és la qualitat dels plaers per això són més
important que els del cos.
Un Sòcrates insatisfet pot haver sigut feliç, fins i tot més que un porc
satisfet. Perquè el porc al llarg de la
seva vida només ha tingut un sol tipus de plaer. L’home insatisfet, haurà
conegut al llarg de la seva vida plaers més nombrosos i diferents que el propi
satisfet.
Els plaers superiors són els que porten a un l’ésser
humà fins al coneixement.
Segons Shakti Gawain: "El mal (la ignorancia) es como una sombra - carece de materia, es
simplemente falta de luz; no puedes hacer que una sombra desaparezca tratando
de luchar contra ella, de pisotearla, de quejarte amargamente de ella, o
utilizando cualquier otra forma de resistencia emocional o física. Para
provocar que una sombra desaparezca, debes poner luz en ella." Per tant, en lloc
d'utilitzar una resistència emocional o física corresponent al plaer corporal
hauríem de donar llum a aquesta ombra amb un plaer intel·lectual, per lluitar i fer desaparèixer la ignorància.
Com va dir Benjamin Disraeli: "Ser consciente de la propia ignorancia es un gran paso hacia el
saber."
Un savi és aquell
que dona tot allò que sap per tot allò que desconeix i li queda per saber.
Com a conclusió, el propi Sòcrates va dir: "Només hi ha un bé: el coneixement. Només hi ha un mal: la ignorància."
