La caverna és la dotzena novel·la del premi nobel de literatura. Aquesta obra forma un tríptic en què l'autor deixa escrita la seva visió del món actual, de la societat humana tal com la vivim. En definitiva: no canviarem de vida si no canviem de vida.
La novel·la explica la història d'una família d'artesans que fabrica objectes de fang i s'adona que el seu treball ha deixat de ser necessari per al món. El petit negoci de la família corre perill a causa de la creació d'un gran centre comercial. El protagonista, Cipriano Alvor de 64 anys, no entén com les indústries de ceràmica i els seus robots poden substituir als fangs pastats, principal crítica de l'autor.El tema de la novel·la és l'anàlisi que fa Saramago de la societat d'avui dia a la qual considera "una realitat injusta i vergonyant". L'autor realitza una metàfora en la qual el gran centre del que parla és l'Occident d'avui dia. Saramago afirma que "en els centres comercials, els estadis i les discoteques és on les persones aprenen les normes de vida i tots aquests llocs són cavernes tancades". L'autor intenta amb la seva novel·la implicar-nos al món i informar-nos de "la consciència autista que creen els grans centres comercials".
"La Caverna" està basada en el mite que Plató mostrava en el llibre VII de "La República" i forma part d'una "trilogia involuntària" integrada per "Assaig sobre la ceguesa" i "Tots els noms". En la primera es perdia la vista, en la segona el nom i en aquesta última la pèrdua de l'ocupació. Sense cap dubte Saramago intentarà demostrar als lectors que "vivim observant ombres que es mouen i creiem que això és la realitat, aquesta realitat que anomenem virtual.Per entendre millor l'essència de l'obra és interessant la següent cita de l'autor: La caverna ha estat escrita perquè la gent surti de la caverna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada