Definicions - Tema 1

1-Saber vulgar: Saber que s’ocupa del què però no del perquè. Es funda en l'experiència de la vida quotidiana. 

2-Saber científic: Saber que es preocupa del què però també del perquè. Busca l'organització sistemàtica del coneixement. És rigorós i crític.


3-Tècnica: Aplicació del saber científic. Aquesta proposa reptes a la ciència.

4-Ciència ( definició moderna ) : Organitzar i determinar les seves característiques específiques i dissenyar un mètode propi. És basa en la experimentació i materialització.

5-Mètode: Manera científica de pensar o d’actuar per tal d’ aconseguir un fi. Previàment palnificada i orientada per aconseguir aquest fi.

6-Experiment: Conjunt d’activitats convenientment planificades i ordenades amb ajuda de la matematització.

7-Sil•logisme: Entès també com a deducció. Consisteix en posar certes premises i d'aquesta derivar-ne una conclusió totalment diferent.

8-Inducció incompleta: Consisteix en una sèrie de comprovacions incomplertes basades en comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles.

9-Hipòtesi : Suposició provisional que encara no ha estat verificada.

10-Llei: Enunciat universal que expresa el comportament o la relació que mantenen uns fets concrets de manera regular i variable.

11-Verificació: Quan els fets observats concorden amb els fets deduïts en la hipòtesi.

12-Comprensió: Consisteix a captar el sentit d'un esdeveniment, per això ens cal situar-se dins dels fets.

13-Mite: Fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos.

14-Mètode empirico-racional: Propi d' Aristòtil, tracta sobre l’experiència física i l’enteniment, aquesta pretén conèixer el que és comú, universal i necessària per tots els éssers. Combina sentit i raó.


15-Racionalisme clàssic: Afirma la primacia de la raó sobre l’experiència i a la vegada defensa idees innates.

16-Joc de llenguatge: Les diferents maneres d’utilitzar el llenguatge i descriure situacions comunicatives.

17-Revolució copernicana del coneixement: Transformació que té com a conseqüència la prioritat del subjecte per damunt dels objectes.


18-Hermenèutica no normativa: Tipus d’interpretació que no posa normes a la comprensió, no pot millorar ni progressar ja que totes son diferents.

19-Filosofia pràctica: Saber filosòfic que s’ocupa de l’acció, és a dir, orienta l’acció humana mitjançant l’ètica.


20-Ontologia: Branca de la filosofia que consisteix en l’estudi de l’ésser.