Verificabilitat i falsabilitat - Karl Popper

Karl Raimund Popper ( Viena, Imperi austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994 ) fou un dels més importants filòsofs i sociòlegs del segle XX.
En aquest fragment, Karl Popper explica la seva concepció de ciència. Primerament diu que un sistema ha de poder ser falsat i que a més ha de poder ser refutat. Si aquestes dues condicions no es realitzen no es pot considerar un enunciat científic. 
Tot i que l'enunciat compleixi aquestes condicions no vol dir que sigui necessàriament científic.

Com a títol proposo: “Sistema dels enunciats científics”

Popper expressa les principals pautes de la ciència. Desenvolupa dues idees al llarg del text repetint el mateix però amb diferents exemples. L'autor vol canviar l'opinió a través d'un seguit d'afirmacions i exposicions d'arguments . A l'última part realitza una conclusió de com s’hauria de fer o més bé indica les formes de no fer-ho descartant totes les altres i deixant la seva com a l'única vàlida.

Aquest fragment és falsacionista. Popper critica l'inductivisme perquè exposa la idea de que no es vàlid extreure enunciats universals a partir d'uns particulars.

Realitat virtual - Javier Bustamante

Aquest text pertany a Javier Bustamante Donas. Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

En aquest fragment, l'autor fa referència a un concepte conegut com a realitat virtual. Aquesta és el conjunt de percepcions i sensacions generades amb l'ajuda d'un suport tècnic.

Primerament es diu que els avenços tecnològics han permès construir una realitat virtual existent, es a dir, capaç de transformar aquesta virtualitat en vivència. Deixant l'àmbit d'entreteniment.

Aquesta vivència fa que es porti a terme una percepció de sentiments molt forts. Fins a tal punt que la realitat virtual arriba a imposar-se sobre la realitat empírica.

També es diu que la realitat virtual crea un nou entorn. Això és refutat amb la televisió, que provoca sensacions i sentiments mitjançant series, programes... 

L'última part del text presenta les conseqüències d'aquesta realitat simulada com la no diferenciació d'allò físic i allò fictici.

Com a conclusió, podríem dir que un mitjà tecnològic fa que percebem la realitat virtual com a real, això es degut a que provoca sensacions i sentiments.


Aquí us deixo dos vídeos sobre la influència de la realitat virtual en les persones i en la societat. El primer és un curtmetratge guanyador del 1º premi del III Certamen Jove de Cinema Instantani de Valladolid. I el segon, realitzat per Bruce Branit, és un clip futurista en el que es mostra la interacció d'un home real amb la realitat virtual.