Locke - Assaig sobre l'enteniment humà

El text correspon a l’Assaig sobre l’enteniment humà, obra més important del filòsof John Locke. El llibre I introdueix la negació sobre l’existència de les idees innates, l’experiència és la que dóna origen a les idees i per tant, a l’essència de les coses en si mateixes.

Locke per justificar que les idees no poden ser innates defensa que no existeix cap concepte acceptat universalment. Si les idees estiguessin impreses a la memòria o a la ment, es podrien recordar com argumenta Plató amb la seva teoria de la reminiscència, en canvi, Locke diu que no poden ser recordades perquè mai han estat vistes, no posseïm aquesta idea perquè no ha estat percebuda pels sentits.

Els nens i els idiotes no entenen ni perceben aquestes idees que haurien d’estar naturalment impreses en l’ànima. El principal argument és que la percepció i l’enteniment són funcions distintes. Però això no significa que quan el nen o l’idiota creixin, no puguin entendre les idees.

Si les idees no es troben impreses de forma natural, no poden ser innates. De la mateixa manera que si estan impreses no poden ser desconegudes perquè allò que és, és i és impossible que la mateixa cosa sigui i no sigui.

No pot haver-hi cap preposició a la ment sense que aquesta hi tingui consciencia. El filòsof explica que les idees no són innates.

En conclusió, pensar es tenir consciencia de les idees, aquestes es deriven de l’experiència sensible, basant-se en l’empirisme no en la raó, tot i que no la nega. El pensament  tracta sobre les idees, no sobre les coses perquè el més immediat és la idea, en canvi, les coses no les podem conèixer en si mateixes. Per tant, totes les idees es deriven de l’experiència.