Vídeos Mite de la Caverna

He trobat dos vídeos realment interessants sobre el Mite de la Caverna. Cadascun d'ells explicats de manera diferent. El primer més explicatiu i especialitzat ja que és un documental i el segon més il·lustratiu i fàcil d'entendre.

LA CAVERNA - JOSÉ SARAMAGO

La  caverna és la dotzena novel·la del premi nobel de literatura. Aquesta obra forma un tríptic en què l'autor deixa escrita la seva visió del món actual, de la societat humana tal com la vivim. En definitiva: no canviarem de vida si no canviem de vida.

La novel·la explica la història d'una família d'artesans que fabrica objectes de fang i s'adona que el seu treball ha deixat de ser necessari per al món. El petit negoci de la família corre perill a causa de la creació d'un gran centre comercial. El protagonista, Cipriano Alvor de 64 anys, no entén com les indústries de ceràmica i els seus robots poden substituir als fangs pastats, principal crítica de l'autor.

El tema de la novel·la és l'anàlisi que fa Saramago de la societat d'avui dia a la qual considera "una realitat injusta i vergonyant". L'autor realitza una metàfora en la qual el gran centre del que parla és l'Occident d'avui dia. Saramago afirma que "en els centres comercials, els estadis i les discoteques és on les persones aprenen les normes de vida i tots aquests llocs són cavernes tancades". L'autor intenta amb la seva novel·la implicar-nos al món i informar-nos de "la consciència autista que creen els grans centres comercials".

"La Caverna" està basada en el mite que Plató mostrava en el llibre VII de "La República" i forma part d'una "trilogia involuntària" integrada per "Assaig sobre la ceguesa" i "Tots els noms". En la primera es perdia la vista, en la segona el nom i en aquesta última la pèrdua de l'ocupació. Sense cap dubte Saramago intentarà demostrar als lectors que "vivim observant ombres que es mouen i creiem que això és la realitat, aquesta realitat que anomenem virtual.

Per entendre millor l'essència de l'obra és interessant la següent cita de l'autor: La caverna ha estat escrita perquè la gent surti de la caverna.

                                  

Introducció a la Filosofia

Activitat 2: Creus que la ciència és un coneixement superior?

La ciència és el conjunt de coneixements obtinguts mitjançant la observació i l'experimentació. Crec que no, si que la ciència és important però no fins al punt d'arribar  a ser superior intel·lectualment. Una persona amb coneixements científics no està més capacitada o qualificada que una d'art o filosofia. Un exemple de superioritat és quan tries el teu batxillerat, la gent de ciències, segons ells són els llestos i els de lletres els tontos, els que no volen estudiar etc. Molts d'aquests "tontos" són o seran advocats de primera, notaris, directors d'empreses amb molt personal etc. Per altra banda, la ciència no és absolutament segura. La veritat existeix però mai no podem estar absolutament segurs d'haver-la assolit perquè com deia Sòcrates: Només sé que no sé res. Crec que no es pot diferenciar entre ciència i no-ciència. I òbviament la ciència no és superior a altres menes de coneixement com ara l'art o la filosofia.

AL PRINCIPI HI HA L’ADMIRACIÓ

Aristòtil va néixer a Estagira, Tràcia, 384 aC i va morir a Calcídia, Eubea, 322 aC. Filòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història. Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac. Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren. Aristòtil considera que el coneixement és un procés ascendent que va de l'objecte al concepte, de les coses a les causes. Metafísica es una de les obres principals d’ Aristòtil i la primera obra important de la branca de filosofia. Examina el que pot ser afirmat sobre qualsevol cosa que existeixi només degut a la seva existència i no a les qualitats especials que té. També cobreix els diferents tipus de causa, forma i matèria, l’existència d’objectes i de Déu.

En aquest text Aristòtil parla, en un primer moment sobre el desenvolupament de la filosofia en els homes, és a dir, com van començar a filosofar degut a la seva admiració envers els fenòmens sorprenents més comuns de la vida i a continuació a través d’aquests coneixements amb el plantejament d’uns problemes més grans com els canvis de la lluna. També fa referència a que realment la persona que es planteja aquest problema o s’admira davant d’aquest, reconeix la seva ignorància perquè s’està interessant per una cosa que no coneix. Es parla de l’acció de filosofar per fugir de la ignorància perquè buscaran el saber per mitjà del coneixement. Finalment és parla de considerar la filosofia com l’única ciència lliure. La meva proposta com a títol és L’acció de filosofar en els homes al llarg del temps perquè parla dels orígens de la filosofia, com van començar els homes, moguts per la seva ignorància i les ganes de cercar noves formes de saber a través del coneixement. L’origen de la filosofia segons Aristòtil és degut a aquest sentiment d’admiració que es va produir en l’interior dels homes, els va fer moure impulsats per les seves ànsies de saber i de preguntar-se sobre fets comuns que es produïen al món i a les seves vides quotidianes.

Que van filosofar per fugir de la ignorància vol dir que van plantejar-se dubtes que sorgeixen a la vida i els van intentar resoldre per mitjà del coneixement, per fugir de la inconsciència. Perquè la filosofia i l’estat d’ignorància van inversament proporcionals a l’adquisició de coneixement.

El saber del text és de tipus filosòfic, ja que els pensadors adopten una actitud, sorgida de l’admiració i el dubte, per desxifrar els problemes que els planteja el món que els envolta i l’univers. Aquest saber és únic perquè la filosofia pot o no partir d’una hipòtesi, tesi i demostració. La filosofia no té l’última paraula respecte al tema ja que sempre buscarà noves formes d’arribar més enllà de la pròpia explicació.