Epicur - Carta a Meneceu

La Carta a Meneceu va ser escrita per Epicur, defensor de la seva teoria anomenada epicureisme. L’escrit convida a tothom a filosofar, perquè és la manera d’assolir la salut de l’ànima; la felicitat. El jove ha de filosofar per aconseguir ser feliç, i el gran (persona vella amb experiència) per mantenir-se jove, donant així importància a allò passat.

A més, l’autor fa referència als déus , a la mort i al del destí. Això és considerat com els tres temors. Segons Epicur, els déus no es preocupen pels humans, ja que no ens necessiten perquè són autosuficients. Seguidament explica que la mort no és res pel homes, perquè la mort priva de les sensacions i allà és on es troba el bé i el mal. Això fa que no vulguem morir el més aviat possible. Segons el text, aquell qui tem a la mort és estúpid perquè pateix preveient-la, ja que la mort no existeix mentre som vius, i quan no hi som, ella hi és present.

Epicur diu que el savi no considera ni el viure ni el morir com un mal, i que aquell que li diu al jove que ha de dur una bona vida i al vell que ha de morir, no té seny, perquè el camí és el mateix. Com a tercer temor, l’autor parla del destí, el qual no està del tot en les nostres mans, però tampoc ens deixa de pertànyer.

Segons Epicur, quan posseïm una cosa, ja no la necessitem, perquè si la necessitàvem era per omplir la seva absència. És per això que el plaer és el principi i el final d’una vida feliç. Així doncs, viure és buscar aquests plaers, ja que triem ser feliços en funció d’aquests.

També exposa la idea de la moderació. Com  diu Epicur el plaer és el no sentir dolor. Finalment, acaba dient que el savi és aquell que sap viure segons la raó. Sempre, ens hem de guiar per aquesta, ja que el plaer ha de ser moderat i reflexionat.

En conclusió, Epicur en aquesta carta ens diu que hem de filosofar per assolir la felicitat mitjançant el control après dels plaers i els desitjos.