Aquest fragment pertany a l’obra
de Aristòtil que rep el nom de Metafísica, concretament al llibre XII.
El filòsof defensa l’existència
d’una causa final que s’identifica amb el primer motor. El moviment és etern i
el primer motor és el que mou sense ser mogut i és concebut com la causa
eficient primera de moviment. Aristòtil no pot entendre la concepció numèrica
de l’infinit, per tant, nega la seva existència “en acte”. Només existeix com a
potència.
Segons la seva teoria tot el que
es mou es mogut per un altre. El primer motor immòbil mor com a causa final i
és acte pur, acte sense potència, sempre s’està movent. Diu que mor com a
objecte de l’amor, les coses retornen al primer motor com a mena de “desig”.
Aquest motor és pensament sobre si mateix, autopensament, no ha creat el món
perquè és retorn i perquè del no res no pot sortir res, el déu existeix com una
mena d’ésser diví però no intervé en el món.
En conclusió, les coses que mouen
i que són mogudes per altre no poden ser infinites, ja que no es donaria
moviment. Per tant, ha d’haver un primer motor que sigui la seva pròpia causa
de moviment. D’aquesta manera es pot afirmar l’existència d’un motor immòbil
primari com a causa eficient de moviment del món. El canvi només es pot donar a
partir d’alguna cosa que està en acte. Aristòtil diu que no es pot prolongar una
sèrie de moviments de manera indefinida, ha d’existir aquest motor que transmet
el moviment a totes les coses naturals i que s’entén com a etern, immutable i
acte pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada