Aquest fragment pertany a l’obra Meditacions metafísiques, del filòsof racionalista René Descartes.
En primer lloc, Descartes arriba a la conclusió que els sentits ens enganyen i que totes les coses que veu són falses, irreals. De la mateixa manera que els cossos no existeixen tampoc ho fa el cos de Descartes. A partir d’aquest moment es planteja un dubte universal, res es sosté perquè no hi ha res real al món.
El filòsof afirma que l‘únic camí per conèixer la veritat és mitjançant el dubte, que és metòdic i radical. Descartes convençut de la falsedat dels sentits i les percepcions, explica que no hi ha res al món, ni cel, ni terra, ni esperit, ni cos.
Degut a això es pregunta en la possibilitat que un geni maligne l’estigui enganyant. Però si aquest ho estigués fent no seria capaç de saber-ho ni de considerar la idea de que res es cert.
Però, el geni mai aconseguirà convençe’l de que no és res mentre Descartes pensi que ell és alguna cosa. D’aquesta manera arriba a la veritat fonamental del cogito, que consisteix en l’evidència de l’existència del nostres Jo (Jo penso, per tant jo sóc).
Com a conclusió, el text tracta el dubte cartesià i el descobriment de la veritat absoluta, que és l’existència del Jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada