Martin Buber (Viena, Àustria 1878 - Jerusalem, Israel, 1965) fou un pensador jueu d'origen austríac. L’any 1916 es traslladà a Berlín, on creà una Comissió per a interessar-se per la sort dels jueus d'Europa Oriental durant la Primera Guerra Mundial. Al 1930 fou professor a la Universitat de Frankfurt del Main.
Segons Buber l’amor es basa en la relació que s’estableix entre el jo i el tu. Els dos subjectes tenen la comunicació com a centre perquè la primera experiència que té l’ésser humà és la de la segona persona.La pròpia existència fa que constantment ens relacionem amb altres persones per això no té sentit parlar d’un Jo solitari.
El jo troba un tu, la persona pot dir jo en sentit personal quan té al davant un tu. El jo es dona sempre davant d’un tu, no es dona sol.
Respecte a aquesta relació s’estenen els tu, s’eliminen les distincions bells i lletjos, savis i necis…). Les altres persones apareixen com a únics, importants i per tant prenen importància en la vida de l’altre.
Buber també fa referència a una igualtat entre éssers humans que s’estimen. Ajudar-se, respectar-se … són accions que es realitzen conjuntament. I per tant depenen tant d’un jo com d’un tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada