20 de febrer del 2012

Conclusions "El show de Truman"

La pel·lícula "El show de Truman" té molta relació amb el mite de la caverna. Però també amb La vida es sueño de Calderón de la Barca. En aquesta magnífica tragicomèdia, Segismundo, com els homes que viuen a la caverna platònica, només rep el reflex de la llum, veu les ombres enganyoses. Per accedir a la veritable realitat ha de sortir de la caverna, en el seu cas, de la presó, deixar de percebre menys reflexos de les coses i veure les coses mateixes. El seu empresonament li obre el camí al coneixement, li permet creuar la línia que separa el que es sensible de l'intel·ligible.
Tota la vida d'en Truman és un farsa, els amics, els pares, la seva dona i fins i tot la mateixa societat que està controlada, on tothom exerceix un paper en aquest món fals.
El programa dirigit pel "Creador", sinònim de Déu en el teatre Calderonià, consisteix a enganyar al protagonista durant tota la seva vida, fent una vida fictícia al llarg dels anys. En Truman no coneix la veritable realitat, només el que succeeix en el món que han creat per ell.
El director del programa porta a terme la manipulació de la realitat i l'engany per aconseguir audiència. Sense donar-hi importància a la vida ni als sentiments d'un home.

La pel·lícula presenta un guió original, és molt bona. Dóna molt per pensar, desperta les nostres inquietuds  i ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia existència. Us la recomano!
Us deixo amb aquesta gran pel·lícula! 1h 30 min sense desaprofitament!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada