La filosofia de Kant m’ha agradat perquè ens mostra la veritable cara de la vida. Em va sorprendre la negació de la Metafísica, branca de la filosofia, utilitzada com a element d’estudi de molts filòsofs anteriors.
La seva filosofia racionalista nega la capacitat d’arribar a un coneixement objectiu de la Metafísica i va establir que aquesta no pot anar més enllà de l’experiència, del que és merament empíric, del que ens ofereix la percepció. Va concloure que la metafísica mai seria possible com a ciència, ja que els objectes es troben més enllà dels límits de l’experiència. Per tant, podem tenir intuïció d’ella però no concepte.
Per altra banda, tot i que Déu no té cap sentit per a la nostra raó, no nega la seva existència. Perquè aquest és superior als límits del nostre coneixement. Per això, la nostra concepció de la seva possible existència és absurda.
És un filòsof realista, que estableix la raó com a guia en les accions morals. Argumenta que la moral no es fa feliços, sinó tot el contrari, per això necessitem la religió i la Metafísica. Això, comporta la inutilitat o exclusió dels conceptes d’Ànima i Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada