Kant - El bé i el mal

“No hi ha res de bo o dolent més que la bona o dolenta voluntat”

Kant defensa que la bona voluntat no es bona perquè la intenció o el propòsit es realitza o no es realitza, sinó que la bona voluntat es bona en si mateixa. Els fets negatius i destructius són resultat d’alguna voluntat que els ha generat, com també podem trobar la dolenta voluntat en persones. Es podria suposar que existeix una voluntat dolenta en si mateixa que afecta a altres voluntats subjectives.

Per esdevenir bona voluntat, s’ha d’establir una relació amb si mateixa i que es produeixi una manifestació de d’accions que facin visible aquesta voluntat, tant objectiva com subjectiva. D’aquesta manera es produirà una ascensió de l’home cap a la bona voluntat, deixant de banda els pensament dolents. Com a resultat, les causes i conseqüències negatives produides per a l’home són imparcials, en relació amb el creixement de les accions positives. 

Per tant, no es diferent el pensar i fer de cadascun com a adhesió per fer el bé o com a acumulació per fer el mal. És la voluntat la que és bona o dolenta.