El fragment pertany a La República, obra escrita en forma de diàleg corresponent a l’etapa de maduresa de Plató. El protagonista del relat continua essent Sòcrates.
El filòsof comença mencionant el significat d'allò que és just, emprant el mètode socràtic al seu interlocutor i exposa la seva teoria de l’Estat entès com a organisme on la justícia és harmonia i una convenció humana.
Relaciona l’Estat amb l’idea de Bé atribuint-li adjectius com savi, moderat, just… i amb l’individu, només serà moderat, aquell en que la racionalitat predomini davant el desig. Per tant, defensa un Estat en el que la part racional, composta pels governants s’imposi en la societat.
També tracta el concepte de justícia com a funció dins de l’Estat, cadascú haurà de complir-la de la millor manera i ocupar el lloc corresponent segons les seves capacitats.
Per entendre el significat d’una persona justa introdueix les tres parts de l’ànima o també anomenades virtuts. L’home just és aquell la raó del qual controla les altres dues parts de desitjos i temptacions que allunyen a l’ésser humà del camí correcte deixant-se endur pels instints en lloc de guiar-se per la raó, que condueix a la justícia i a la felicitat entesa com la “vida bona”.
L’home que ha contemplat l’idea de bé controlarà les passions i els plaers mitjançant la temprança, virtut entesa a través de la raó.
Per últim, Plató argumenta que la veritat està vinculada al coneixement i el filòsof és aquell que estima la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada