Aquest text pertany al capítol 2 del “Segon tractat del govern civil”. Locke descriu l’estat de natura com un estat d’igualtat en el qual cap persona té poder sobre una altra, i tots són lliures de fer el que vulguin. Assenyala, no obstant que aquesta llibertat no autoritza abusar d'uns altres, i que el dret natural existeix en l'estat de naturalesa. Cada individu en aquest estat té el poder d'executar les lleis naturals que han de ser universals.
L’Estat neix d’un pacte que fan els propietaris tenint en compte els avantatges i desavantatges de la col·laboració mútua a l’hora de viure millor tots junts. Per tal de fundar l’Estat els humans renunciaren a la pròpia llibertat absoluta, que cediren a l’Estat, mantenint, però, el dret de resistència, és a dir, la possibilitat que els ciutadans resisteixin al poder del cap de l’Estat i defensin els propis drets fonamentals. A canvi l’Estat ha de mantenir la pau, la felicitat i permetre el gaudi de la propietat privada, que també ha de defensar. A més s’ha de comprometre a fer complir la llei natural.
Locke planteja que la prova d'aquesta llei natural es troba en el fet que una persona no pugui ser raonablement sota el poder d'un rei estranger, si una persona comet un delicte en un país estranger que encara pot ser castigat.
Afirma que la llei natural, simplement exigeix que el càstig s'ajusti al crim; això significa que una persona en l'estat de naturalesa pot fer front a qualsevol delicte per dissuadir al delinqüent de repetir el mateix.
El filòsof conclou assenyalant que totes les persones es troben en un estat de natura fins que un pacte o acord entre ells els fa membres d'una societat política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada