Sòcrates fou un filòsof grec considerat el fundador de la filosofia occidental. Només ens n'ha arribat informació per mitjà dels seus deixebles. En particular, els diàlegs de Plató ofereixen la font d'informació més fiable sobre Sòcrates que hi ha actualment.
El text forma part de l’Apologia de Sòcrates, obra de joventut de Plató. Aquest realitza un homenatge al seu mestre presentant el discurs de defensa pronunciat per Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort.
Plató exposa la idea de la impossibilitat d'assolir la saviesa absoluta. Sòcrates no es considera el més savi, tot i que cerca la saviesa i la admira, perquè hi ha moltes coses que no sap i resten en la ignorància. Vol saber perquè es considerat el més savi de tots i per trobar aquesta veritat formula preguntes a un home conegut per a tothom com a savi.
El mestre aplica la ironia socràtica, fent veure que és un ignorant fins que l’interlocutor que creu que ho sap tot es contradiu. Aquest subjecte realment no sabia res ja que no era conscient dels seus límits. En canvi, Sòcrates si els reconeix i té consciència d'allò que no sap ( li resta en la ignorància). Per tant, el coneixement de la teva ignorància fa que siguis més savi que aquell que es creu savi perquè no es qüestiona ni es contradiu.
En conclusió, aquest fragment és una plena admissió de la ignorància, ja que tot el seu coneixement prové de la seva confessió de no saber res: "Només sé que no sé res".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada