Anaximandre va ser un filòsof i alquimista grec, que va viure entre el 611 aC el 546 aC aproximadament, es va interessar per temes
científics i filosòfics. Fou un dels primers filòsofs de l'escola jònica, i
se'l suposa deixeble del fundador Tales de Milet.
La seva concepció de l’origen de totes les coses es basa
en la immaterialitat, mai en el que és material. Anaximandre utilitza el terme àpeiron com a principi i element de les
coses existents, i que conté la causa del naixement i la destrucció del món.
Per tant, la realitat és quelcom indeterminat. L’àpeiron es definit com l’etern retorn, un fons il·limitat i
indeterminat però alhora també irracional que justifica totes les coses. En
canvi, al Kósmos es on es porta a terme la lluita de contraris i per tant es
troba en desequilibri. El conflicte de contraris defineix conceptes oposats
però que al mateix temps són complementaris, no existeix un sense l’altre, com
per exemple néixer i morir, una acció donarà una altra. Tot i existir algun dia
deixarem d’existir.
El filòsof admet la pluralitat de mons i l'etern moviment de les coses. Proposa l’existència
d’una justícia que ha d’equilibrar el desordre provocat pels éssers humans i on
alhora l’ordre del temps serà el responsable de que torni a establir-se aquesta
mateixa justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada