Plató (427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en la Grècia clàssica que desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes.
Aquests fragments del Mite de la Caverna formen part de l’obra més important del filòsof, La República, llibre VII, 514 i 517.
S’estableix un diàleg entre Sòcrates, qui relata i Glaucó. Explica el mite, parlant de la cova en la que es troben uns homes captius, en aquest mateix antre subterrani han nascut i crescut, lligats amb cadenes de cames i coll, i els hi és impossible girar el cap.
Darrere d’ells hi ha un mur i una foguera que fa possible la projecció de les ombres a l’interior de la cova.
A l’exterior, dominat per la llum solar, hi ha un camí per on passen homes amb un seguit d’objectes que queden reflectits a la paret observada pels captius. Aquests com no coneixen altre cosa i han crescut observant ombres que es mouen, creuen que les ombres és la realitat mateixa.
Plató tracta la seva teoria de les idees, realitza una comparació entre el món sensible i la presó de la caverna, com també entre la llum del foc i l’energia del Sol. En la primera comparació el filòsof expressa la idea de que el món sensible és una presó per l’ànima, que s’ha d’alliberar i d’aquesta manera, ascendir a la veritat. En canvi el món intel•ligible o món de les idees és llibertat i coneixement.
La sortida de la caverna comportarà l’ascens de l’ànima, el màxim coneixement del bé que és bellesa i la causa de la perfecció del éssers. Aquell que actuï (bé) de manera correcta contemplarà el bé.
Per tant, ens explica com és la realitat i com podem conèixer-la. Plató vol fer-nos entendre que el món sensible és una aparença i que només a través del coneixement ens podem alliberar. Per tant, el coneixement ens farà lliures.
