Plató - La ignorància socràtica

Sòcrates fou un filòsof grec considerat el fundador de la filosofia occidental. Només ens n'ha arribat informació per mitjà dels seus deixebles. En particular, els diàlegs de Plató ofereixen la font d'informació més fiable sobre Sòcrates que hi ha actualment.

El text forma part de l’Apologia de Sòcrates, obra de joventut de Plató. Aquest realitza un homenatge al seu mestre presentant el discurs de defensa pronunciat per Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort. 

Plató exposa la idea de la impossibilitat d'assolir la saviesa absoluta. Sòcrates no es considera el més savi, tot i que cerca la saviesa i la admira, perquè hi ha moltes coses que no sap i resten en la ignorància. Vol saber perquè es considerat el més savi de tots i per trobar aquesta veritat formula preguntes a un home conegut per a tothom com a savi.

El mestre aplica la ironia socràtica, fent veure que és un ignorant fins que l’interlocutor que creu que ho sap tot es contradiu. Aquest subjecte realment no sabia res ja que no era conscient dels seus límits. En canvi, Sòcrates si els reconeix i té consciència d'allò que no sap ( li resta en la ignorància). Per tant, el coneixement de la teva ignorància fa que siguis més savi que aquell que es creu savi perquè no es qüestiona ni es contradiu.

En conclusió, aquest fragment és una plena admissió de la ignorància, ja que tot el seu coneixement prové de la seva confessió de no saber res: "Només sé que no sé res".

Sòcrates insatisfet o ximple satisfet?

John Stuart Mill defensava una teoria ètica anomenada utilitarisme on exposava la idea de que "És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet”.

Si disposem de la capacitat de poder augmentar el nostre coneixement  i estimular el plaer intel·lectual, no hauríem de tenir por a renunciar a una part de la nostra vida feliç, plena de plaers més senzills, fàcils i ràpids d’aconseguir, perquè tindrem la recompensa d’un altre tipus de felicitat escollida per nosaltres, la del savi.   

Els ximples satisfets només coneixen la seva part de la qüestió en canvi els savis insatisfets coneixen i es preocupen per comprendre ambdós. Per Mill els plaers mentals eren superiors, i l’important és la qualitat dels plaers per això són més important que els del cos.

Un Sòcrates insatisfet pot haver sigut feliç, fins i tot més que un porc satisfet.  Perquè el porc al llarg de la seva vida només ha tingut un sol tipus de plaer. L’home insatisfet, haurà conegut al llarg de la seva vida plaers més nombrosos i diferents que el propi satisfet.

Els plaers superiors són els que porten a un l’ésser humà fins al coneixement.

Segons Shakti Gawain: "El mal (la ignorancia) es como una sombra - carece de materia, es simplemente falta de luz; no puedes hacer que una sombra desaparezca tratando de luchar contra ella, de pisotearla, de quejarte amargamente de ella, o utilizando cualquier otra forma de resistencia emocional o física. Para provocar que una sombra desaparezca, debes poner luz en ella." Per tant, en lloc d'utilitzar una resistència emocional o física corresponent al plaer corporal hauríem de donar llum a aquesta ombra amb un plaer intel·lectual, per lluitar i fer desaparèixer la ignorància.

Com va dir Benjamin Disraeli: "Ser consciente de la propia ignorancia es un gran paso hacia el saber." 

Un savi és aquell que dona tot allò que sap per tot allò que desconeix i li queda per saber.

Com a conclusió, el propi Sòcrates va dir: "Només hi ha un bé: el coneixement. Només hi ha un mal: la ignorància."