El text pertany a l’obra de la República de Plató, on aquest estableix un diàleg entre Sòcrates i Glaucó.
En primer lloc, el filòsof introdueix el terme dialèctica exposant la seva teoria sobre com poder arribar a la veritat i a les idees en si mateixes, per tant, l’ascens al bé per part del coneixement. Defensa que les arts no són una via per arribar a la veritat perquè són copies de les idees en si i per tant s’allunyen del món intel·ligible. També argumenta que les arts estan basades en una forma de coneixement anomenada opinió o “doxa” que es fonamenta en allò que es percep i per tant, al món sensible.
Conseqüentment, Plató tracta els graus del coneixement. Primer fa referència al coneixement i al pensament, seguit en tercer lloc per la creença i per últim la imaginació. Les dues primeres s’agruparien en la via de la intel·ligència referida a l’essència de les coses i al món de les idees. En canvi, les últimes formarien la via de l’opinió, que es refereix a la generació i per tant, al món sensible de les aparences.
En conclusió, Plató exposa el procés de la dialèctica, necessari per assolir l’idea de bé. Gràcies a aquesta disciplina entesa per Plató com a suprema podrem ascendir pels diferents graus de coneixement i arribar de manera racional al bé suprem.
